COM I
QUAN
INICIAR EL PROCÉS DE CONTROL D’ESFÍNTERS
Aprofitant la bonança de la
primavera i l’estiu, són moltes les famílies que es plantegen treure el bolquer
al seu fill o filla. A més a més, la situació de confinament que estem vivint
propicia que disposem de major temps per atendre i acompanyar aquest procés.
Volem compartir amb vosaltres la nostra visió i experiència a la llar
d’infants: no hi ha una època de l’any o edat concreta per deixar el bolquer, i
tampoc una recepta exacta de com s’ha de fer.
No es tracta d’un
aprenentatge sinó d’una adquisició que s’anirà assolint progressivament.
Cada
nen/a té el seu propi ritme de maduració (neurològica, psicològica, corporal,
emocional, afectiva i social), i només des d’aquesta comprensió i respecte
podrem acompanyar-lo en el procés del control d’esfínters.
A més a més d’ un domini del seu propi cos
(integració́ del seu esquema corporal i de la imatge mental del seu cos), s’ha
de sentir segur/a emocionalment per no tenir por d’allunyar-se del lloc on
estan, de desprendre’s de quelcom que surt del seu cos i que entén que forma
part de si mateix/a i, sobretot, de no arribar a temps, amb tot el que això
comporta.
En un ambient acollidor i interessant, els infants estan
atents a aquells que els envolten i s’alegren de poder imitar-los. Sorgeix
el desig conscient de ser i fer com els grans. No necessiten, doncs, cap
entrenament del control d’esfínters, sinó un acompanyament en el camí de
l’adquisició de noves competències, recorregut amb empatia i comprensió ens
els seus esforços de manera sostinguda, ho aconsegueixen o no.
COM SABEM QUE ÉS EL MOMENT DE DIR
ADÉU ALS BOLQUERS
Quan observem una sèrie d’indicadors en el
desenvolupament de l’infant, sabrem que està preparat per iniciar aquest
procés. Aquestes senyals són:
1. Coneix les parts del cos i sap per on surten el “pipí” i la “caca”.
2. No es refereix a ell mateix com “el nen”, “El Marc”, “La Maria”...,
sinó que apareix l’ús del “Jo” i dels verbs en primera persona.
3. Presència de l’esbós de les primeres representacions de la figura
humana i el tancament de grafismes circulars.
4. Coneix l’orinal, el vàter, el paper higiènic, les calcetes o els
calçotets.
5. Té consciència de si està mullat/da o sec/a.
6. Li molesta portar el bolquer amb la femta.
7. Mostra interès pel procés de deixar el bolquer i vol seure al vàter o
l’orinal.
QUÈ PODEU FER LES
FAMÍLIES PER ACOMPANYAR ALS VOSTRES FILLS/ES EN AQUEST PROCÉS?
El més important és
tenir present que el control d’esfínters té a veure amb un desenvolupament
maduratiu general, i que si és portat a terme AMB RESPECTE al ritme
evolutiu de cada infant, es produirà amb tranquil·litat. Dit d’una altra
manera, no podem obligar a un infant a deixar el bolquer. L’equip
educatiu us aconsellem:
1. Poseu-li roba que
l’infant pugui baixar i pujar amb autonomia (eviteu pantalons rígids, amb
botons, bodies, petos...).
2. Convideu a l’infant a
anar a l’orinal, mai forçar-lo.
3. Eviteu
comentaris negatius, ni tampoc referir-vos a la caca de forma negativa o com
quelcom brut.
4. Anomeneu els objectes
del lavabo (“Això es un vàter, com el del pare i la mare”) i les parts
del seu cos mentre l’ajudeu a posar el bolquer (“Veig que estàs incòmode, et
sents mullat? Podem anar a canviar-te”).
5. Col·loqueu l’orinal
en un lloc visible per tal que hi tingui accés, s’hi apropi i i hi pugui
jugar.
6. Podem familiaritzar posant-lo
a l’orinal sense bolquer abans del bany i explicar un conte curt.
7. Convideu a l’infant a
anar al lavabo amb vosaltres amb un “Vaig al lavabo, em vols acompanyar?”. Si
no ens amaguem, ens podrà observar i veure-ho com una situació més natural.
8. Podem agafar un conte
com a un recurs que ens ajudi en el transcurs d’aquest procés. Us proposem el
llibre “Què portes dins del bolquer?“, de l’Editorial Cruïlla.
9. Creeu jocs en què
pugueu incloure objectes que estiguin relacionats amb el lavabo, seqüències amb
els passos d’anar al vàter, etc.
RECORDS
- Esperar al “moment adequat”.
- Mantenir la calma, respectar els seus temps i no forçar.
- Assegurar un entorn tranquil i agradable.
- Poseu
paraules a tot allò que succeeixi, utilitzant un llenguatge clar i fàcil
d’entendre.
- Evitar
enfadar-se, donar sermons, renyar, castigar o que la coacció sigui un
reforçador per a l’infant.
- No
preguntar-li contínuament si vol anar al lavabo (si nosaltres assumim el
control, no permetrem que pugui tenir consciència de les seves sensacions i
les manifesti).
- Aprofiteu
les rutines naturals del dia perquè els ajudin a ser sistemàtics i
consistents al llarg del temps (per exemple, fer un pipí abans d’anar a
dormir o a l’aixecar-se al matí).
- Accepteu
els possibles retrocessos com a part del procés. Si alguna família s’ha
avançat sense que l’infant estigui preparat, el més adequat és tornar-li a
posar i esperar que sigui el seu moment.
Esperem que aquests
consells us siguin d’utilitat i, tot i que les circumstàncies actuals ens
impedeixen estar al vostre costat i compartir aquest procés en el dia a dia, us
recordem que ens teniu a la vostra disposició per qualsevol dubte o comentari.
BIBLIOGRAFIA:
-AAVV (2012): “Favoreciendo
la actividad autónoma y el juego libre de los ninos y niñas de 0 a 3 años. Guía
de orientación”. Ministerio de Educación de Perú.
-CHOKDER, Myrtha H
(2006): “Assolir el control d’esfínters”. Revista Infància, núm. 214,
pp. 37-40.
