Relacions, vincles i emocions

La família sou el primer referent educatiu pel que fa a les relacions afectives, és amb
l'entorn familiar més proper on comencen els primers vincles afectius. Paraules,
carícies, mirades que doneu al vostre fill o filla quan és nadó fan que es vagi establint
una relació afectiva i positiva amb vosaltres.

Durant les primeres edats aquests vincles emocionals són molt importants per a un
desenvolupament afectiu sa i per la construcció de la identitat com a persona. La
seguretat d'aquests vincles és de decisiva importància en aspectes fonamentals de la
personalitat com l'autoestima i la seguretat afectiva.

Per tal que els infants puguin adquirir habilitats socials és necessari crear un clima de
confiança on es puguin sentir segurs, tranquils i respectats. Vincles com a lligams de
relació: vincle de l'infant amb equip d'adults, vincle entre infants, vincle d'infant amb
la família, etc. Aquests vincles es basen en la relació de confiança, en el sentit de
pertinença.

Des de la llar considerem que els infants han de viure amb emoció en un entorn

coherent i de suport a la seva forma d'aprendre i construir coneixement: espai,
materials, oportunitats i propostes que els infants puguin trobar, i especialment
l'organització del temps quotidià, obert i flexible. Necessiten una escola capaç
d'acompanyar-los en el seu viure amb i a través de les emocions que experimenten
en diferents situacions de la seva vida quotidiana.

Què és l'educació emocional?
L'educació emocional és l'educació centrada a conèixer els sentiments i emocions
propis com d'altres. Una vegada explicada la definició d'educació emocional, podem
entrar en el debat si les emocions es treballen o es viuen.

Què vol dir «treballar les emocions»? Es poden «treballar» les emocions? Les emocions s'han de treballar o s'han de viure? Les emocions són innates, si treballem les
emocions, deixem de viure la realitat.

Els infants no necessiten que l'escola els hi ensenyem les paraules que defineixen les
emocions, per la senzilla raó que ja les saben! Les han après vivint, dia a dia, construint
la seva identitat mitjançant el conjunt de relacions socials i culturals que caracteritzen
les respectives existències, a la família, a l'escola i al món.

El desenvolupament afectiu i emocional de l'infant és un element clau del seu
desenvolupament i aprenentatge perquè les emocions i sentiments d'una persona
són presents al llarg de la seva vida.

Els infants ja han experimentat moltes emocions i ja han après un munt de paraules
que les defineixen. Si els escoltem ens adonarem que no només ja han construït o
estan construint dinàmicament un vocabulari emocional propi, sinó que sobretot estan
construint pensaments i idees en relació amb les emocions. Pensaments i idees que
sorgeixen de les seves vivències i de les seves experiències diàries.

Els infants necessiten una escola capaç d'acompanyar-los autènticament en el seu
viure «amb i a través» de les seves emocions. I aquest dificilíssim objectiu no
s'assoleix amb les activitats destinades a «potenciar el vocabulari emocional».

Quin és el nostre rol d'acompanyant?

● La disponibilitat i la presència, acompanyar als infants de manera incondicional
per allò que necessitin expressar: plorar, cridar, enfadar-se...
Escoltar amb atenció plena allò que ens expliquen i acompanyar-los perquè
puguin expressar el que necessiten. Moltes vegades estem més pendents de donar
una resposta, que d'escoltar el que realment ens estan explicant.
● Donar espai i reconèixer els seus sentiments, sense negar-los, minimitzar-los ni
ignorar-los.
● Saber llegir el camp emocional, moltes vegades els infants presenten emocions, 
frustració, impotència, tristesa, ràbia..., que no responen al moment actual. Com a
adults, hem d'intentar llegir el món emocional de l'infant per saber quina
necessitat bàsica no s'està cobrint i està generant un quadre emocional
determinat.
● No jutjar les emocions com a bones o dolentes. Un infant que té les necessitats
afectives i bàsiques cobertes tindrà una emocionalitat saludable. Si comencem a sentir que no les viu de manera sana hem de preguntar-nos quines coses han passat o estan passant que el puguin estar afectant.
● Respectar el ritme de cada infant, cada nen i nena és diferent i és important
respectar la seva individualitat i ritme propi sense forçar-lo. En el mateix sentit, és
molt important no entrar en comparacions.
● Deixar les justificacions, procurar no perdre'ns en explicacions racionals que
només responen a la necessitat que tenim els adults d'alleugerir el nostre propi
malestar. Si els infants noten que a nosaltres ens incomoda la seva emoció,
començaran a sentir-se incòmodes davant del seu camp emocional.

https://s.docworkspace.com/d/AP_MIXSftfw6g9aqoZOdFA