Les mossegades

Bon dia!

Avui volem compartir amb vosaltres una breu reflexió sobre una de les qüestions que més amoïna a les famílies durant els primers anys de vida: les mossegades.

En primer lloc, cal remarcar que les queixalades són una conducta habitual en la primera infància. Ens poden semblar primitives, no naturals i fins i tot agressives, però el nen/a no és conscient que fa mal, i la majoria de les vegades es deuen a la curiositat natural i a la falta de llenguatge.

Per què ho fan?

Si l’infant ja pogués dir “Estic cansat”, “Encara no vull marxar del parc” o “Em fan mal les dents”, segurament no recorreria a aquest comportament. Quan l’infant encara no disposa de la capacitat d’expressar verbalment els seus sentiments i necessitats, és possible que, per exemple, quan vulgui una joguina, utilitzi algun tipus d’acte agressiu per aconseguir-la. D’altra banda, si amb això obté el que vol (l’objecte o l’atenció de l’adult), probablement torni a actuar d’aquesta manera més endavant.

Una altra causa pot ser que el nen/a es sobreestimuli tant que perd el control i mossega, esgarrapa, estira dels cabells...

La proximitat també pot generar aquest tipus de comportament, fins i tot quan només hi hagi un altre company a la vora. Els infants necessiten el espai tant com els adults i es poden sentir  envaïts.

Per ajudar-los cal recordar que NO hi ha una intencionalitat en les seves accions, és pur instint, NO  hi ha una predisposició al darrera.

Les mans i les dents són les primeres eines socials i aprenen a utilitzar-les en funció de la resposta que obtenen. Sempre persegueixen les seves necessitats de forma coherent, i de vegades, el fet de mossegar es deu a una raó vàlida o a un propòsit específic en les seves ments. Pot ser que tingui gana, que estigui imitant a un altre nen, que no es trobin bé, que se sentin frustrats, etc.

Com hem d'actuar els adults?

És molt important que els pares no es centrin només en el fet de mossegar, sinó que esbrinin les causes per les quals ho fa. És possible que es degui a un sentiment de frustració, de soledat, de gelosia, d’impotència o una necessitat d’afecte o d’autonomia.

Per exemple, si el nen/a mossega per cridar l’atenció és perquè requereix més atenció de la que se li està donant; si se sent frustrat, l’ideal és intentar reduir la quantitat d'estímuls que rep i oferir-li jocs adequats per les seves capacitats.

Una altra forma de prevenir les mossegades és reduir l’estrès i portar un estil de vida més tranquil, per així, dedicar més temps als petits.    

Cridar amenaçar o castigar l’infant no ajudarà al problema, i al contrari, poden provocar que el nen/a mossegui més.

Cal tenir present que els nens actuen segons allò que veuen, ens fan de mirall; el fet que alguns adults tolerin aquestes actituds facilita que també ells adoptin aquesta classe de comportaments.

Entenem que no és fàcil acceptar aquestes situacions quan l’agredit és el nostre fill/a, però en la mesura del possible hem de comprendre que nosaltres som els adults, els el que hem mirar de controlar les nostres emocions més instintives i raonar per tal de generar uns bons models de conducta.

Si observes que el teu fill/a està mossegant :

➔       Immediatament digues-li NO, amb un to calmat però ferm. No hem de cridar, humiliar ni insultar. Valida i acull les seves emocions: “Ja has jugat amb la nena? No vols jugar més?”. Pot ser que tingui gana, que necessiti plorar o simplement que vulgui estar al teu costat.

➔       Un infant de 2 o 3 anys ja comença a entendre determinades explicacions, i se li pot dir que “mossegar pot fer mal a les persones”.

➔       En cap cas piquis o mosseguis al teu fill/a per mostrar-li com se sent un quan li fan. Això només provocarà que ell/a també adopti un comportament agressiu i generarà més violència.

➔       Si tens més fills/es, fes el possible per oferir l’espai que cada nen necessita; per exemple, seu en un sofà gran per donar el pit mentre agafes la mà al nen que no pot seure al teu damunt (connecta amb ell a través de les paraules i el tacte).

“Quan el nadó s'adormi, llegirem un conte junts. Tinc moltes ganes d’estar amb tu!!! ”.

Esperem que aquests consells us hagin ajudat a entendre per què es produeixen les mossegades i com podem actuar per substituir aquest comportament per uns models alternatius de conducta correctes i sociables.