Cuinar en família

Una de les activitats més relaxants, dolces i divertides és cuinar un postre! Què us sembla fer un coc en família? El vostre fill o filla podrà d'experimentar diferents textures i olors! Poder tocar, remenar, olorar, tastar... són petits plaers que farà que l'infant gaudeixi d'una estona divertida en família.

Amb aquesta activitat també fomenta l'autonomia de l'infant, donar-li una petita responsabilitat o fer una tasca conjunta amb el pare o la mare, el/la farà sentir bé i estar content/a.

Comencem!

Ingredients

• 1 iogurt natural
• 2 mesures de iogurt de sucre (200 grams)
• 3 mesures de farina (300 grams)
• 1 mesura d'oli de gira-sol
• 1 sobre de llevat
• 3 ous
• La pell d'una llimona i el suc de mitja llimona
• Un polsim de sal

Elaboració

Preparem el motlle, untant-lo amb una mica d'oli. Després afegim i anem escampant-la.
Pre-escalfem el forn a 190ºC.
En un bol batrem els ous amb el sucre fins a barrejar-los, tot seguit incorporarem el iogurt i seguim baten, afegim l'oli i tornem a batre i arribat aquest punt també posem el suc de llimona i la ratlladura de llimona, barregem tot. Tot seguit incorporem els ingredients secs, la farina, el llevat, i la sal.
Barrejarem bé fins a aconseguir una pasta homogènia.
Aboquem la massa al motlle i el posem al forn que a baixarem a 180 °C, durant 35 minuts.
Per saber si quan està fet, el punxem amb un escuradents. Si surt net és que està fet i si surt brut és que encara falta una mica.
Quan estigui fet el traiem del forn i esperem que es refredi per desemmotllar-lo. El coc es pot decorar amb sucre.
Segur que us quedarà un coc boníiiiisim!!! 😊

https://irreductibles.cat/2018/coc-rapid-de-iogurt/

Manipulem gelatina!

Avui us volem proposar una activitat on els vostres fills i filles podran gaudir experimentant amb una textura diferent, en aquest cas, la gelatina.

L'infant podrà descobrir noves sensacions que obtindrà en treballar  amb aquest material.  El fet d'afegir objectes amb la gelatina i manipular-los els permetrà obtenir informació sensorial desconegudes pels infants fins aleshores.

Us animeu a fer-la?

QUÈ NECESSITAREM?

-gelatina (amb sobre i la farem nosaltres)

-cubell o safata

-diferents objectes (que puguin agafar bé els infants) que tingueu a casa. De diferents formes, mides, de fusta, de metall, etc.

ELABORACIÓ

En primer lloc prepararem la gelatina, s'escalfa mig litre d'aigua i es barreja amb el pols, s'afegeix aigua freda i ja la tenim llesta!

Abans de posar la gelatina a la nevera posarem els objectes que volem que l'infant descobreixi. Haurem d'intentar que aquests objectes siguin fàcilment manipulables i de diferents propietats, com ara fusta, metall...

QUÈ TREBALLEM...

És molt important que els infants experimentin amb materials utilitzant el seu cos com a eina principal. Mitjançant un aprenentatge vivencial l'infant té un paper molt actiu a partir de les seves accions i d'aquesta manera percebrà les sensacions que els ofereixen les propietats dels diferents elements, si està fred, o calent, si és tou, o és dur, etc.

Els diferents sentits que treballarem seran: el tacte en manipular-la i tocar-la, el gust, el fet de poder tastar-la i l'olfacte a l'olor el dolç aroma que desprèn.

Veureu com el vostre fill o filla entrarà en un estat de calma i de concentració.

Juguem a aparellar a travès dels sons

Bon dia famílies, avui vlem compartir amb vosaltres l'activitat d'aparellar sons.
Us animeu a fer-la?


Edat a la que va dirigida la proposta:

A partir dels dos anys aproximadament

Material que necessitem:

•  6 tubs de cartró restants del paper higiènic o 3 tubs de cartró restants del paper de cuina tallats per la meitat.
• sal o sucre
• llenties o arròs
• nous, avellanes o festucs
• paper resistent (de xarol, cartolina, diari...)
• cinta adherent (cel·lo) o gomes elàstiques.

Preparació i muntatge del material per realitzar l'activitat:

- Primerament serà interessant i beneficiós que l'infant conegui els diferents elements amb els quals omplirem els tubs. Així és que prepararem tres recipients, cadascun amb un grapat dels elements que proposem i estigui una estona manipulant, experimentant i analitzant. D'aquesta manera facilitarem que pugui treure les seves pròpies conclusions davant la realització del joc.

- Omplim un d'aquests tubs amb tres o quatre cullerades d'arròs o llenties, un altre amb sal o sucre (també 3 o 4 cullerades) i l'últim amb 1 o 2 nous o un grapadet d'avellanes i els tapem pels extrems amb el paper ben resistent evitant que es foradi o trossets de tela, enganxats amb cola o silicona i subjectats amb cinta adherent (celo) o una goma.

Prèviament els podeu forrar i decorar al vostre gust perquè quedin més atractius i divertits. Els tres estaran decorats exactament iguals.

Seguidament farem el mateix procediment amb els altres tres tubs sobrants, és a dir, els omplirem amb els mateixos ingredients i en la mateixa mesura que els anteriors, decorant-los entre ells de la mateixa manera però diferent dels tres primers tubs, d'aquesta manera es podrà diferenciar un grup de l'altre.

Altres alternatives:
En lloc de tubs de WC es poden utilitzar envasos de làctics bebibles (actimel) o ampolles petites de suc.

Posem en acció la proposta!!!

Es podrà realitzar de dues maneres:

1- Els 6 tubs estaran col·locats damunt d'una taula a on ell podrà arribar fàcilment o a terra.

Agafarà un i l'agitarà fent-lo sonar com si d'un instrument es tractés. Aleshores  haurà d'anar fent sonar els de l'altre color fins que trobi el que emet el mateix so. I així farà amb els dos restants.

2- L'infant tindrà un conjunt de tubs i l'adult o germanet gran que jugui amb ell tindrà l'altre.

L'acompanyant del joc farà sonar un dels tubs i el nen/nena haurà de comprobar quin dels tres fa el mateix so.

Què treballem?

• L'atenció i la concentració
• Els colors
• L'estimulació dels diferents sentits
• La capacitat d'identificació
• La discriminació i la memòria auditiva
• La descoberta de diversos conceptes matemàtics: fort, fluix, suau, dur, molts, pocs, gran, petit..
• La confiança i l'autoestima
• La comunicació i el llenguatge verbal.

Fem gelats!

Avui us proposem fer de cuiners. I que millor que ara que ja fa calor, que fer gelats artesanals.

Passar temps a la cuina i preparar receptes ajuda als infants a desenvolupar una connexió amb tot tipus d’aliments. Formar una experiència positiva amb aliments frescos és molt important, ja que els aliments saludables formen la base d’una bona nutrició. Els nens també aprendran diferents capacitats bàsiques de la cuina.

Els nens aprenen tocant, provant, olorant, sentint i escoltant. I amb la cuina poden utilitzar tots els seus sentits.

La cuina pot aportar grans beneficis en els infants, com són:

• La motricitat fina i gruixuda: a través dels diferents estris de cuina poden desenvolupar la seva motricitat, molt important en les primeres etapes de creixement.
• La coordinació mà-ull.
• La millora en la seva confiança, al realitzar tasques que fan els adults.
• Desenvolupament de la comunicació, durant l’elaboració de la recepta es poden mantindré converses, aprenent a escoltar i raonar.
• Aprenen noves textures en manipular diferents aliments.
• S’atreveixen a tastar aliments nous. El fet que ells facin les seves receptes els pot ajudar a provar nous aliments. En manipular-los s’animen més a tastar-los.
• Afavoreixen la seva autonomia. 

Receptes de gelats

Gelat de iogurt amb trossets de fruita

Ingredients

Iogurt natural o de sabors

Fruita (maduixa, kiwi, meló...)

Només caldrà barrejar el iogurt amb la fruita que més ens agradi, ficar-ho en un motlle de gelat (si no teniu motlles ho podeu ficar en un got de plàstic, tapar el got amb paper d’alumini i clavar-hi un pal de gelat al mig), deixar-ho congelar fins que estigui fet.

 

https://totnens.cat/gelats-variats-preparats-per-nens/

Gelat de plàtan amb xocolata

Ingredients

Plàtan

Xocolata

Diferents toppings

S’haurà de punxar un pal de gelat al plàtan i posar-ho a la nevera. A continuació s’haurà de fondre la xocolata i cobrir el plàtan amb ella. Un cop s’hagi refredat una mica el podem decorar amb els toppings que més en agradin i deixar-ho congelar.

 

https://totnens.cat/gelats-variats-preparats-per-nens/

Gelat de fruita

Ingredients

Fruita natural (síndria, meló, maduixes, préssec ...)

Suc natural

Només caldrà trossejar la fruita i ficar-la al motlle del gelat, després els omplirem amb el suc i al congelador.

 

https://www.pequerecetas.com/receta/helados-caseros-8-polos/

Esperem que us hagin agradat aquestes receptes refrescants!

Les mossegades

Bon dia!

Avui volem compartir amb vosaltres una breu reflexió sobre una de les qüestions que més amoïna a les famílies durant els primers anys de vida: les mossegades.

En primer lloc, cal remarcar que les queixalades són una conducta habitual en la primera infància. Ens poden semblar primitives, no naturals i fins i tot agressives, però el nen/a no és conscient que fa mal, i la majoria de les vegades es deuen a la curiositat natural i a la falta de llenguatge.

Per què ho fan?

Si l’infant ja pogués dir “Estic cansat”, “Encara no vull marxar del parc” o “Em fan mal les dents”, segurament no recorreria a aquest comportament. Quan l’infant encara no disposa de la capacitat d’expressar verbalment els seus sentiments i necessitats, és possible que, per exemple, quan vulgui una joguina, utilitzi algun tipus d’acte agressiu per aconseguir-la. D’altra banda, si amb això obté el que vol (l’objecte o l’atenció de l’adult), probablement torni a actuar d’aquesta manera més endavant.

Una altra causa pot ser que el nen/a es sobreestimuli tant que perd el control i mossega, esgarrapa, estira dels cabells...

La proximitat també pot generar aquest tipus de comportament, fins i tot quan només hi hagi un altre company a la vora. Els infants necessiten el espai tant com els adults i es poden sentir  envaïts.

Per ajudar-los cal recordar que NO hi ha una intencionalitat en les seves accions, és pur instint, NO  hi ha una predisposició al darrera.

Les mans i les dents són les primeres eines socials i aprenen a utilitzar-les en funció de la resposta que obtenen. Sempre persegueixen les seves necessitats de forma coherent, i de vegades, el fet de mossegar es deu a una raó vàlida o a un propòsit específic en les seves ments. Pot ser que tingui gana, que estigui imitant a un altre nen, que no es trobin bé, que se sentin frustrats, etc.

Com hem d'actuar els adults?

És molt important que els pares no es centrin només en el fet de mossegar, sinó que esbrinin les causes per les quals ho fa. És possible que es degui a un sentiment de frustració, de soledat, de gelosia, d’impotència o una necessitat d’afecte o d’autonomia.

Per exemple, si el nen/a mossega per cridar l’atenció és perquè requereix més atenció de la que se li està donant; si se sent frustrat, l’ideal és intentar reduir la quantitat d'estímuls que rep i oferir-li jocs adequats per les seves capacitats.

Una altra forma de prevenir les mossegades és reduir l’estrès i portar un estil de vida més tranquil, per així, dedicar més temps als petits.    

Cridar amenaçar o castigar l’infant no ajudarà al problema, i al contrari, poden provocar que el nen/a mossegui més.

Cal tenir present que els nens actuen segons allò que veuen, ens fan de mirall; el fet que alguns adults tolerin aquestes actituds facilita que també ells adoptin aquesta classe de comportaments.

Entenem que no és fàcil acceptar aquestes situacions quan l’agredit és el nostre fill/a, però en la mesura del possible hem de comprendre que nosaltres som els adults, els el que hem mirar de controlar les nostres emocions més instintives i raonar per tal de generar uns bons models de conducta.

Si observes que el teu fill/a està mossegant :

➔       Immediatament digues-li NO, amb un to calmat però ferm. No hem de cridar, humiliar ni insultar. Valida i acull les seves emocions: “Ja has jugat amb la nena? No vols jugar més?”. Pot ser que tingui gana, que necessiti plorar o simplement que vulgui estar al teu costat.

➔       Un infant de 2 o 3 anys ja comença a entendre determinades explicacions, i se li pot dir que “mossegar pot fer mal a les persones”.

➔       En cap cas piquis o mosseguis al teu fill/a per mostrar-li com se sent un quan li fan. Això només provocarà que ell/a també adopti un comportament agressiu i generarà més violència.

➔       Si tens més fills/es, fes el possible per oferir l’espai que cada nen necessita; per exemple, seu en un sofà gran per donar el pit mentre agafes la mà al nen que no pot seure al teu damunt (connecta amb ell a través de les paraules i el tacte).

“Quan el nadó s'adormi, llegirem un conte junts. Tinc moltes ganes d’estar amb tu!!! ”.

Esperem que aquests consells us hagin ajudat a entendre per què es produeixen les mossegades i com podem actuar per substituir aquest comportament per uns models alternatius de conducta correctes i sociables.

El petit eriçó

Bon dia balenetes 🐋

Avui volem compartir el conte del "Petit eriçó" amb tots vosaltres.

Després de visualitzar el conte de l'eriçó us proposem una activitat molt divertida i fàcil de fer. Volem que creeu el vostre eriçó de plastilina.

A qui va dirigida?
L'activitat està pensada perquè la realitzin els infants a partir de dos anys.

Per què us proposem aquesta activitat?

• Estimula la creativitat de l'infant
• Potencia la concentració
• Desenvolupa la motricitat fina
• Ajuda a l'infant a relaxar-se
• Estimula els sentits
• Descobreix l'entorn

Materials:

• Plastilina de colors
• Espaguetis o fideus grossos

Si no teniu plastilina la podem crear a casa amb farina, sal, aigua i colorant alimentari. Podreu trobar com fer-la al nostre post

http://llardinfantslabalenablava.blogspot.com/2020/04/plastilina-casolana.html

Com fer el nostre eriçó:

1. Primer hem de fer la forma del cos amb la plastilina de colors.
2. Després li afegirem els ulls i el nas amb plastilina negra i blanca. Per fer els ulls farem dues boletes petites negres i dues blanques. Per al nas el mateix però només amb la plastilina negra.
3. Per últim, ficarem els fideus com si fossin les punxes.

Relacions, vincles i emocions

La família sou el primer referent educatiu pel que fa a les relacions afectives, és amb
l'entorn familiar més proper on comencen els primers vincles afectius. Paraules,
carícies, mirades que doneu al vostre fill o filla quan és nadó fan que es vagi establint
una relació afectiva i positiva amb vosaltres.

Durant les primeres edats aquests vincles emocionals són molt importants per a un
desenvolupament afectiu sa i per la construcció de la identitat com a persona. La
seguretat d'aquests vincles és de decisiva importància en aspectes fonamentals de la
personalitat com l'autoestima i la seguretat afectiva.

Per tal que els infants puguin adquirir habilitats socials és necessari crear un clima de
confiança on es puguin sentir segurs, tranquils i respectats. Vincles com a lligams de
relació: vincle de l'infant amb equip d'adults, vincle entre infants, vincle d'infant amb
la família, etc. Aquests vincles es basen en la relació de confiança, en el sentit de
pertinença.

Des de la llar considerem que els infants han de viure amb emoció en un entorn

coherent i de suport a la seva forma d'aprendre i construir coneixement: espai,
materials, oportunitats i propostes que els infants puguin trobar, i especialment
l'organització del temps quotidià, obert i flexible. Necessiten una escola capaç
d'acompanyar-los en el seu viure amb i a través de les emocions que experimenten
en diferents situacions de la seva vida quotidiana.

Què és l'educació emocional?
L'educació emocional és l'educació centrada a conèixer els sentiments i emocions
propis com d'altres. Una vegada explicada la definició d'educació emocional, podem
entrar en el debat si les emocions es treballen o es viuen.

Què vol dir «treballar les emocions»? Es poden «treballar» les emocions? Les emocions s'han de treballar o s'han de viure? Les emocions són innates, si treballem les
emocions, deixem de viure la realitat.

Els infants no necessiten que l'escola els hi ensenyem les paraules que defineixen les
emocions, per la senzilla raó que ja les saben! Les han après vivint, dia a dia, construint
la seva identitat mitjançant el conjunt de relacions socials i culturals que caracteritzen
les respectives existències, a la família, a l'escola i al món.

El desenvolupament afectiu i emocional de l'infant és un element clau del seu
desenvolupament i aprenentatge perquè les emocions i sentiments d'una persona
són presents al llarg de la seva vida.

Els infants ja han experimentat moltes emocions i ja han après un munt de paraules
que les defineixen. Si els escoltem ens adonarem que no només ja han construït o
estan construint dinàmicament un vocabulari emocional propi, sinó que sobretot estan
construint pensaments i idees en relació amb les emocions. Pensaments i idees que
sorgeixen de les seves vivències i de les seves experiències diàries.

Els infants necessiten una escola capaç d'acompanyar-los autènticament en el seu
viure «amb i a través» de les seves emocions. I aquest dificilíssim objectiu no
s'assoleix amb les activitats destinades a «potenciar el vocabulari emocional».

Quin és el nostre rol d'acompanyant?

● La disponibilitat i la presència, acompanyar als infants de manera incondicional
per allò que necessitin expressar: plorar, cridar, enfadar-se...
Escoltar amb atenció plena allò que ens expliquen i acompanyar-los perquè
puguin expressar el que necessiten. Moltes vegades estem més pendents de donar
una resposta, que d'escoltar el que realment ens estan explicant.
● Donar espai i reconèixer els seus sentiments, sense negar-los, minimitzar-los ni
ignorar-los.
● Saber llegir el camp emocional, moltes vegades els infants presenten emocions, 
frustració, impotència, tristesa, ràbia..., que no responen al moment actual. Com a
adults, hem d'intentar llegir el món emocional de l'infant per saber quina
necessitat bàsica no s'està cobrint i està generant un quadre emocional
determinat.
● No jutjar les emocions com a bones o dolentes. Un infant que té les necessitats
afectives i bàsiques cobertes tindrà una emocionalitat saludable. Si comencem a sentir que no les viu de manera sana hem de preguntar-nos quines coses han passat o estan passant que el puguin estar afectant.
● Respectar el ritme de cada infant, cada nen i nena és diferent i és important
respectar la seva individualitat i ritme propi sense forçar-lo. En el mateix sentit, és
molt important no entrar en comparacions.
● Deixar les justificacions, procurar no perdre'ns en explicacions racionals que
només responen a la necessitat que tenim els adults d'alleugerir el nostre propi
malestar. Si els infants noten que a nosaltres ens incomoda la seva emoció,
començaran a sentir-se incòmodes davant del seu camp emocional.

https://s.docworkspace.com/d/AP_MIXSftfw6g9aqoZOdFA